Antecedents de la Xarxa

En el marc global de promoció del desenvolupament sostenible, una de les prioritats per avançar en la cultura de la sostenibilitat és l'educació, tal i com estableix la Dècada de les Nacions Unides d'Educació per al Desenvolupament Sostenible (200614). El desenvolupament sostenible exigeix una aproximació holística: l'educació per al desenvolupament sostenible té relació amb altres programes i altres preocupacions de l'educació. Es tracta de repensar les polítiques educatives, els programes i les pràctiques pedagògiques de tal manera que l'educació pugui jugar el paper que li pertoca en el desenvolupament de capacitats de tots els membres de la societat per treballar junts per construir un futur sostenible. En aquest sentit, l'educació superior té un rol essencial i indispensable, tant en l'àmbit de la recerca com en el de formació d'especialistes en tots els camps de coneixement. Un factor decisiu per treballar en la cultura de la sostenibilitat és la formació universitària dels futurs professionals: enginyers, educadors, economistes, urbanistes, planificadors, periodistes, administradors, etc. Tots ells han de ser formats, en cadascun del seus camps específics, en criteris i valors ambientals i sostenibles, per tal que puguin enfocar les seves activitats professionals des de la perspectiva de la sostenibilitat.

Un dels precedents més actius en relació a aquesta temàtica és l'Estratègia Catalana d'Educació Ambiental, impulsada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquest procés obert a la participació de tota la societat, ciutadanes i ciutadans, agents econòmics i socials i poders públics promovia l'acció proambiental individual i col·lectiva com a valor cívic i ètic, unificant i integrant les accions de cada col·lectiu, amb l'objectiu final de millorar l'educació ambiental a Catalunya sota les directrius i tendències de les darreres conferències mundials de Medi Ambient. A través d'aquesta estratègia es podria conèixer l'estat de l'educació ambiental a Catalunya; i establir, en clau de sostenibilitat, unes línies estratègiques d'actuació i unes accions que permetessin millorar la situació de l'educació ambiental en un seguit de sectors socials rellevants per al desenvolupament futur d'aquesta (Administració autonòmica, Administració local, Comunicació, Empresa, Ensenyament, Espais Naturals, Organitzacions no governamentals i Voluntariat, i Universitat i Recerca).

L'any 2003 es creà, gràcies al suport del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, la Xarxa d'Ambientalització Curricular dels Ensenyaments Universitaris (ACEU) formada per grups de recerca en educació en sostenibilitat d'algunes de les universitats públiques catalanes, en concret la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. Del treball realitzat en aquests dos anys per a la xarxa, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha publicat el llibre «L'ambientalització curricular en els estudis universitaris: per una formació cap a la sostenibilitat». Aquest document pretén ser un referent en el procés d'ambientalització curricular de les institucions d'educació superior. Els grups implicats en la xarxa ACEU, observant la necessitat de donar continuïtat i ampliar l'àmbit d'aplicació del coneixement generat, proposen la creació d'una nova xarxa més participativa, que involucri altres institucions educatives, empreses, administracions, etc.

 
Amb el suport de
Departament de Territori i Sostenibilitat Comissionat per a Universitats i Recerca